La persona que es planteja fer 35, 78 o 171 km per les muntanyes d’Andorra ha de tenir quelcom d’especial. No es tracta de masoquisme, ni de bogeria, es tracta de superar-se a un mateix, de descobrir els teus límits de superar les barreres físiques i mentals q tots creiem q tenim i q pensem q no podem superar.
Aquest cap de setmana he vist demostracions q aquestes barreres es poden trencar, com el Diego Sabio que està més de 40 hores lluitant contra el seu cap i el seu cos fins a no poder més, després de més de 130 km al damunt o el David Astrié que debuta en una ultra de 78 km i acaba el 24è!!!
Qui ens hauria dit q quan fa dos anys la Silvia, la Judith i la Patricia van començar a rodar amb nosaltres per l’estadi q ara serien finisher d’una ultra? Q estarien més de 20 hores esforçant-se non stop??? Q farien 78 km amb uns desnivells que fan por!!!
O el nostre dièsel per excel·lència, el Carles Mariné q no solament ens sorprèn any rere any en les maratons sinó q ara també s’atreveix a fer els 78 km de la Celestrail amb molt bon resultat!!!
No ens hem d’oblidar tampoc del Serafí Vall que no les tenia totes quan va començar la cursa i q va acabar els 78km com un gran camió!!!
O el Marlon q acaba de començar en el món del runnig i q ja té al seu curriculum la trail de 35 km???
No estan bojos són HEROIS!!!
(Diego Sabio al cim del Pic Negre-La Rabassa- Foto d'Agustí Peña)
Tots ells mereixen tot el nostre reconeixement i estima!!!
MOLTES FELICITACIONS A TOTS/TOTES!!!