42195 metres. Un nou món

Veient les cròniques anteriors el llistó està molt alt, però intentaré reflectir el que vaig viure el darrer diumenge de novembre a Florència.

El matí de la cursa comença a les 6h45, despertador i amunt q estem davant del dia M, de marató. Pastelito, nervis, massatge, vaselina, olis, parche i tot el ritual previ a cada cursa. Primeres mirades entre companys, primers silencis que ho diuen tot.

Sortida de l'hotel, rodatge suau fins a l'autobus, silenci, la processó va per dins. Autobus, em separo del grup, el Vallve i jo perdem aquell entorn protector que ens acompanya des del 15 d'agost, nervis, pors.

Arribada a la sortida, immensitat, multitud, solitud, on esteu???? Pensaments x la familia, i els meus petits??? 15 setmanes de sacrifici, un dia, una cursa, val la pena???

Retrobament amb el grup, alleujament, salutacions, ànims, darrers consells, abraçades, petons. Una familía.

Calaix de sortida, bona situació, q faig jo al segon calaix??? vista enrera, multitud, pensaments a milions, ganes de començar, nervis, fred.

5 minuts x a l'inici, moment de pensar en tothom i en la cursa, en les 15 setmanes, en l'Edgar, gràcies mentals als que t'han ajudat, la familia, companys, si si, fins i tot penso en el Correcaminos, pq tu tb ets de la familia maratoniana, encara q no la corressis. Ja veig el meu culito, es italià però com sempre li he dit, prefereixo el de l'Eva!!!

Nervis, nervis, nervis que comenci ja!!! Tret de sortida i som-hi a x totes!!! adéu negritos, hola negritas, grup de uns 30, baixada baixada, velocitat, molta velocitat, ja no hi ha nervis, corre, corre, lluita pel teu somni.

Km i kms, grup de les noies, ja estem en pla, Vallverdu family a tope, ponte vecchio tipo tour, vaig molt ràpid??? Nervis, em quedo? continuo? prudència o por, afluixo, solitud.

L'asfalt, Florència i jo, 27 km x davant, és l'hora. Gemma, Esther i Roser, tres àngels de la guarda, no estic sol, corre, corre.

Mitja marató, anem bé, segueix, segueix. kms i més kms. Solitud, pensaments, companys, familia, parcials de temps.

 Duomo, emoció, records per les matinades solitàries a Santju rodant sol, és la teva recompensa, són per tu els aplaudiments, corre, corre. Molèsties, músculs cansats, petites contractures, no afluixis ara, corre, corre.

Parc immnes, solitud???no, 2 angelets, el Toni i el Xavi, la familia, la immensitat. El Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya. Les meves cames li fan un lleig, els músculs dels glutis tampoc estimen al Xavi. Molta ràbia, cansament, no puc beure, malestar. Però el Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya, m'exigeix, ho dona tot. Corre, corre que ja s'acaba.

5 km, ja ho tinc a la mà però les cames i els glutis volen contemplar amb més tranquilitat el Duomo i els seus voltants, no puc seguir a bon ritme, però no em ratllo, massa sacrifici x mi i pels q m'envolten per no estar content. Vinga, VAI VAI, BRAVI, BRAVI, som-hi q ja acabem, ànims de persones, empemta virtual des dels pirineus, madrid, ainsa, castellar, ja acabo, QUINA ALEGRIA, QUINS DOLORS. AIXÒ ÉS LA MARATÓ.

GRÀCIES A TOTS!!! UN CLUB = UNA FAMILIA