PATIR : 5 lletres que ahir van agafar tota els seu esplendor a l'estadi comunal .
A les 19h30 ja aflorava en l'ambient el sentiment que tocaria apretar fort les dents, els 20x400m a ritmes elevats s'anunciaven ben calents.
L'escalfament de mitja hora ja va ser molt aclaridor, el silenci era latent i tothom tenia al cap les seves series i els seus temps de referència. Estiraments i un parell de rectes i comença l'espectacle.
Les primeres series ens confirmaven les vibracions inicials, els temps eren molt collats. Tot i els ànims d'en Correcaminos i del Presi els cossos anaven mostrant signes evidents de fatiga. El comptador anava restant i a la desena ja anàvem descansant com podíem, ens assentavem, ens aguantàvem a la barana... tot valia.
Van arribar les 5 darreres, el Mister, que ens havia servit de gran estímul, va dir que seguíssim nosaltres, tots pensàvem 5 més i s'ha acabat el patiment. Les respiracions ja denotaven el cansament prolongat, els descansos inter-serials s'allargaven uns quants segonets més, ja notàvem un dolor al pit bastant intens...
Ja estàvem a la darrera sèrie: la punyetera corba Buda es va fer eterna però a la ùltima recta ja veiem el final del túnel. Apretadeta final creuem la línea d’arribada i com diu el nostre amic Mr Remolcha XIMPUM, s’ha acabat, finito, c’est fini!!! Com cantava Jim Morrisson "This the end" ja ha finalitzat l'agònia, la freqüència cardíaca esta pels núvols, el cos ben baldat i mentalment penses que t'has fotut un bon entrenament.
Tot suma per Firenze. Avui rodatge "suavecito i con cariño"